És una aposta clara d'aquesta escola per l'art en totes les seves disciplines i durant aquesta setmana tots els cursos gaudeixen d'activitats, tallers, sortides i experiències relacionades amb l'art i en la que s'incorpora també la participació d'artistes locals. L'objectiu és col·locar l'art com a contingut acadèmic de valor, ens ho ha explicat el coordinador del Festival, Edgar Duch que ha vingut acompanyat dels alumnes guanyadors en la categoria de poesia dels darrers Jocs Florals que ens han recitat els seus poemes.

En el Dia Internacional de la Dansa conversem amb el jove sitgetà Eloi Almirall Vivó que és a punt de prendre la decisió d'on continuar amb els seus estudis de dansa clàssica, si a Milan, Oslo o Stuttgart. Gràcies als seus bons resultats i a un concurs de l'Institut del Teatre on estudia, i en el que va treure la millor nota, podrà optar a una de les tres alternatives. Hem parlat amb ell dels seus inicis al món de la dansa amb la Sílvia Paretas, de l'esforç i la dedicació que li té en aquesta disciplina i del seu somni de convertir-se en el primer ballarí d'una gran companyia de dansa. El futur en el seu cas passarà sí o sí per marxar a fora a estudiar perquè, tal com ens explica, a Catalunya i a Espanya la dansa continua sent una disciplina poc valorada i reconeguda.

Aquesta història comença el vespre del dissabte 25 d'abril al passeig de la Ribera. Danylo Vasylchenko, violinista de carrer i el seu company bateria, actuen durant prop d'una hora i mitja -més del que permet l'ordenança de civisme- sense cap problema i amb èxit de públic. Acabada l'actuació es dirigeixen a la plaça de la indústria, on hi arriben cap a tres quarts de deu, per a interpretar tres temes més. És en acabar el tercer tema quan arriba la Policia Local i els informa que s'han rebut queixes veïnals per les molèsties acústiques degudes a l'amplificació dels instruments. Segons Danylo, els agents primer els digueren que els aplicarien una sanció de 500€ per cap, i després l'elevaren a 1500€ (el màxim que contempla la ordenança) , i els confiscaren els instruments que segueixen a les dependències policials. En un comunicat, l'Ajuntament afirma que la denúncia no és per tocar música al carrer sinó per fer-ho amb amplificació sonora, i que la tramitació de l'expedient sancionador serà la que establirà la quantia definitiva de la sanció, mentre que el retorn dels instruments confiscats l'haurà de determinar l'òrgan sancionador. Danylo lamenta la quantia de la sanció tenint en compte els fets, demana disculpes admetent que no toquen a un volum baix -el seu company ja havia rebut denuncies anteriors- i diu que no tornarà a Sitges fins que no hi hagi unes mínimes garanties com hi ha en altres municipis com Vilanova i Reus. Vet aquí una història que obre moltes reflexions...

Fins el 31 de maig la primera planta del Miramar acollirà la mostra M'agradaria escriure't una postal de la sitgetana Marga Miret. Es tracta del darrer projecte artístic d'aquesta artista i també mestre amb el que evoca als viatges d'infància i al que transmet la paraula escrita a través d'aquarel·les i collages. L'obra exposada manté una estètica cuidada i cromàticament molt sitgetana. En parlem amb Marga Miret.

Era el segon avís de desnonament que rebia la família formada per l'Alba i l'Agustín i els seus dos fills petits després que el passat mes de març aconseguissin un ajornament d'un mes. Finalment s'ha aconseguit ajornar novament l'execució del desnonament al carrer Escoles Pies número 10 fins el proper 7 d'octubre després d'una negociació a peu de carrer entre la família, sindicat de llogateres, el regidor de serveis socials i tècniques del departament, la comitiva judicial i la procuradora (representant de la propietat del pis). Segons apunta David Castellet, de la secció del Garraf del Sindicat de Llogateres, la secretària judicial hauria tingut en compte la investigació presentada pel Sindicat on es demostraria que la propietària és una gran tenidora i hauria comés frau de llei durant el judici. D'altra banda hauria influït en la decisió de l'ajornament el fet que la família de l'Alba té reconeguda la situació de vulnerabilitat econòmica i social amb la mesa d'emergència aprovada i es troba en la llista d'admesos a un pis d'inclusió de l'Ajuntament de la que en breu es podria conèixer la llista d'adjudicació definitiva. Castellet, tot i considerar l'ajornament com un triomf popular, ha lamentat que no sigui l'Administració, i per tant l'Ajuntament, qui lideri aquest tipus d'investigacions davant grans tenidors. Per la seva banda l'Alba manifestava la seva alegria per haver aconseguit un nou ajornament.

Demà a les 18h la fundació Ave Maria organitza, demà dissabte a les 18h, un acte festiu i reivindicatiu que té com a objectiu que l'Ajuntament reconsideri la col·locació de la bateria de contenidors que han estat instal·lats just davant de l'entrada de l'edifici de Vil·la Havemann. Jordi Cerezuela, director de la fundació, ens explica la cronologia d'uns fets que han preocupat a la institució i a les famílies, fins al punt que pensen presentar una pregunta al proper ple municipal del dimecres, 29 d'abril.

Demà dijous a les 21h el Teatre del Prado acollirà el monòleg de Marc Sarrats, col·laborador habitual de l'Està Passant de TV3 i un habitual de l'stand up català. Sarrats proposa maneres de fer front emocionalment a un possible Apocalipsi fent servir sempre l'humor com a eina de supervivència. N'hem parlat amb aquest humorista que demana a Sitges que ompli la sala.

Arran del cas de la Noelia Castillo, la jove que el passat mes de març, després de gairebé dos anys de batalla judicial contra el seu pare, va poder exercir el dret a l'eutanàsia conversem amb dues membres de la Unitat d'Atenció a la Cronicitat i Complexitat de l'Alt Penedès Garraf sobre el procediment de l'eutanàsia, qui la pot demanar, com es demana i quins protocols s'apliquen per atorgar-la o no i quin paper té la família en el procés. La dada d'entrada ja és rellevant, a Catalunya 1 de cada 100.000persones executen l'eutanàsia i com ens han explicat la doctora Miren Ugarte i l'infermera Toñi Gahete, la majoria de la gent no demana morir tot i que és un dret que tenim com a ciutadans i que podem exercir sempre que es compleixin els requisits.