Ha estat el Departament d'Educació de la Generalitat a través de comunicació no oficial que hauria informat d'aquesta darrera decisió de desestimar l'opció, inicialment acceptada, de que les escoles públiques de Sitges poguessin fer ús d'algun equipament municipal per a ús educatiu el proper curs escolar. La proposta que va sortir de les direccions del centre un cop rebutjada l'opció dels barracons va ser ben rebuda tant per l'Ajuntament de Sitges com pels Serveis Territorials d'Educació i s'hauria esvaït aquesta setmana tal com apunta la regidora d'educació Carme Gasulla. En conversa amb Belén Alcón, directora dels Serveis Territorials d'Educació del Penedès-Garraf, Gasulla ha sabut que finalment el Departament ha descartat aquesta opció dels equipaments municipals i ha decidit que sigui l'escola Miquel Utrillo la que finalment assumeixi el gruix d'alumnes que no han rebut assignació de plaça i que corresponen a un 5è de primària i podrien fins i tot augmentar-se a un 3r i un 1r de primària. La regidora s'ha mostrat indignada amb aquesta darrera decisió i ha reclamat els Serveis Territorials que ho comuniqui oficialment als centres, fet que no ha succeït encara. Queda pendent una nova trobada amb els serveis territorials la propera setmana per acabar de concretar què passarà amb aquests alumnes que a hores d'ara no saben a quina escola aniran el curs vinent. N'hem parlat amb la regidora Carme Gasulla.

El portaveu de Guanyem Sitges afirma que no estan contents amb els dos primers anys de legislatura fet que explica la retirada del suport extern del seu partit al govern d'ara fa poc més d'un mes. Segons Tubau Guanyem Sitges va quedar fora a partir de que el govern va pactar l'aprovació del pressupost amb el PSC-El Margalló, amb qui considera que el govern de Carbonell té una actitud gairebé de dependència que no els permet fins i tot reunir-se amb normalitat. En aquest sentit Tubau desmenteix Monasterio en allò de què "és difícil reunir-se amb ells" i assegura que la disponibilitat hi és sempre i que és l'equip de govern qui ajorna les trobades. En àmbit d'habitatge Tubau creu que la regidora Gasulla ha avançat en aquest darrer any però insisteix a dir que cal abordar també el tema dels habitatges turístics per tal d'eliminar-ne els il·legals i fer-ne una moratòria que ajudi a disminuir la situació de massificació turística que considera viu Sitges en l'actualitat i que afecta altres àmbits com el de la neteja. El regidor de Guanyem considera que Sitges no acaba d'estar net i d'entrada veu amb bons ulls les condicions del nou contracte de neteja pendent d'aprovar-se en ple. Tubau reparteix responsabilitat en matèria educativa amb Generalitat i Departament de Serveis Territorials i confia que la municipalització de les llars d'infants tiri endavant. Pel que fa al Club de Mar demana un debat i fins i tot un procés participatiu que contempli l'opinió de tots els agents afectats, conservació del litoral, patrimonial i recuperació de l'ús públic de les instal·lacions.

L'Associació de Comerciants de Sitges ha engegat un càsting entre la població de Sitges per buscar persones que protagonitzin una nova campanya comercial destinada a incentivar i promoure el consum entre les botigues associades. No hi ha cap requisit fora de tenir ganes de participar, ser una persona dinàmica i alegre i tenir la disponibilitat durant un dia d'enregistrar un vídeo promocional. La feina es remunerarà amb vals de descompte i serà la protagonista de la campanya del passaport del comerç que ja està actiu a les botigues associades i que tots els consumidors poden omplir i participar així en el sorteig d'un viatge per anar on vulguis i amb qui vulguis i per un valor de mil euros. Ens ho ha explicat el president de Sitges Comerç, Juan Reina.

El grup de Treball sobre el Litoral, Costes i Platges del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports ha publicat un document, titulat Els reptes del litoral català davant del repte climàtic, en què reclama una diagnosi correcta del problema de la regresió de la costa, incorporant elements fins ara ignorats com la gestió dels sediments que aporten els rius, un canvi d'enfocament en les solucions, renaturalitzant on sigui possible o recuperant sistemes naturals de retenció, i tot a través d'un pla integral que incorpori el conjunt de la costa catalana. Des del Col·legi, Agustí Arcilla explica que calen proves pilot per atacar el problema de manera local, i adaptar-se a les noves dinàmiques que, per exemple, fan que els darrers temps hi hagi més temporals de sud, quan històricament eren de llevant. En qualsevol cas, qualsevol solució, fins i tot la renaturalització, necessitarà de planificació, enginyeria i disseny.

Després de vuit anys a la direcció i amb el projecte d'obres molt avançat Ramon Beringues s'acomiada de l'Escola Pia de Sitges i li farà el relleu Lucia Valentín que arriba amb la il·lusió de qui pràcticament estrena escola. Amb tots dos conversem sobre l'estat de les obres de remodelació del centre que un estiu més rebrà una forta dosi d'actuacions que permetran que la majoria d'alumnes del centre puguin encetar el nou curs en aules noves, a excepció de primer i segon d'ESO que hauran d'esperar al gener per fer-ho. El que també canviarà força és la façana i la coberta. Més enllà de la remodelació amb el director sortint i la directora entrant conversem d'aspectes pedagògics i de la necessitat de retornar a etapes on les pantalles no eren tant importants per centrar-se en allò que veritablement ho és com és la lectoescriptura. L'escola encetarà el curs 2025-26 amb un equip educatiu molt jove i majoritàriament local fet que asseguren els dona un valor afegit en la relació amb el municipi i amb la mateixa prohibició respecte als mòbils que no seran permesos ni en primària ni secundària dins del centre.

La primera planta de l'edifici Miramar acull fins el 20 de juliol l'exposició "Ahir i avui. 100 anys d'Humor gràfic", organitzada per l'Ajuntament de Sitges i la Fundació Gin. Un total de 143 vinyetes de 62 dibuixans catalans i espanyols, i una premisa comuna: els grans temes (habitatge, el paper de la dona o la corrupció política) perduren en el temps, fins al punt que alguns acudits de fa un segle han estat repetits sense coneixer-los per humoristes gràfics actuals. Així ens ho ha comentat el president de la fundació Gin, José Luís Martín, amb qui hem parlat també dels referents generacionals que canvien, o sobre la dificultat que les xarxes socials, on es pot reproduïr tot, posen als dibuixants que comencen.

Fa poc més d'un mes que ha assumit el càrrec rellevant Julio Molinario després de trenta vuit anys a la presidència de la Fundació Ave Maria, amb tot el seu vincle amb la Fundació es remunta deu anys enrere quan va acceptar encarregar-se'n de la tresoreria. Ara amb la presidència s'ha marcat com a objectiu mantenir el bon estat de salut amb el que es troba l'Ave Maria i fins i tot millorar-lo. El repte més gran de la Fundació passa per poder ampliar les places residencials per a persones dependents amb un format d'habitatge tutelat en algun nou espai fora de la villa del carrer Artur Carbonell i que prioritàriament desitjarien que fos a Sitges. D'aquest i altres projectes com la bugaderia o els tallers, i del vincle dels residents amb el municipi de Sitges i les seves festes n'hem parlat amb el nou president de la Fundació Ave Maria, Jaume Cladellas.

Merecedes i Rosana es van casar el 2010 a l'Argentina, i el 2011 el van legalitzar en aquí, Alpe i Llucià ho van fer el 2013. En tots dos casos hi havia per descomptat una història d'amor que volien formalitzar però alhora una voluntat d'activisme arran de la legalització del matrimoni igualitari a Espanya el 2005. Amb totes dues parelles i també amb Eduard Carrillo, que amb el seu home van ser la segona parella gai a casar-se a Sitges l'any 2005, conversem sobre aquesta data, sobre la normalitat que va permetre l'aprovació de la llei i sobre la necessitat d'educar en la igualtat i la llibertat en un moment on aquesta llibertat veuen perillar en països veïns.

En parlem amb dos dels organitzadors de la festa en honor a Sant Pere, Judith Lázaro i Quique Delgado, que per tercer any consecutiu formen part de la comissió encarregada d'una festa que aquest any ha optat per reunir tots els actes al voltant de tres dies, del 4 al 6 de juliol. L'inici a la festa el posarà el 26è correfoc de les Cases Noves amb la participació de les tres colles de diables de Sitges i els Diables de Tarragona, els de Ribes i els de la Garriga de convidats. Tot seguit revetlla amb Semper PD's. Per dissabte, el dia gros, arribarà el Pregó a càrrec d'un jove veí, el sitgetà Dani Martínez i tot seguit l'homenatge a la vellesa, la presentació de la Pubilla i Hereu d'enguany i la revetlla popular amb la banda sitgetana Veneno en la piel. Tot plegat més diumenge amb la festa infantil i el rom cremat conformaran tres dies de festa d'un barri amb identitat pròpia que també pateix de l'encariment dels seus habitatges fet que posa en perill la continuïtat del jovent a les Cases Noves.

El Ple municipal va acordar proposar el nomenament per quatre anys més de Maria Dolors Burgués com a jutgessa de pau de Sitges. Burgués, funcionària de justícia jubilada, ja hi ha exercit des del 2021, un període en què el perfil del jutge de pau ha quedat qüestionat per canvis legislatius fins al punt que es va especular amb la seva desaparició. Han perdut competències per celebrar casaments, tot i que fan bona part de la paperassa prèvia, i estan a l'espera de saber si els les atorguen per jutjar delictes lleus. Mentre, celebren conciliacions amb acords vinculants i totes les tasques de suport al jutjat de Vilanova. N'hem parlat amb ella.