Elena Ferré entrà a la junta del Retiro el 1988, de la mà de Quimet Rosés i sota la presidència de Mario Parra. Fou aleshores quan s'escoltà aquesta frase dels veterans de l'entitat, que responia a una concepció del món molt masculina, que no masclista com ella mateixa s'encarrega de matisar. El 1990 ja no renovà a la junta directiva i entrà a la comissió de Carnaval, que acabaria presidint quan Abdon Vidal deixà el càrrec. El 2006 Antoni Sella li proposà la vicepresidència, i el 2012 arribaria a la presidència, havent d'assumir una situació econòmica molt complexa. La motxilla de records d'Elena Ferré és plena, i amb ella en desgranem uns quants amb motiu del reconeixement de la lira d'or del Retiro, que li serà entregada el proper dissabte.

Amb 20 anys i estudiant d'enginyeria biomèdica Tecla Duran ha fet un pas endavant amb la música que sempre l'ha acompanyat i que el darrer any li ha servit de contrapunt a uns estudis exigents. És jove i es llença a la piscina i de seguida va dir que sí al Prado quan li van oferir de tancar el cicle dels Capvespres musicals als Jardins. Diumenge oferirà un seguit de versions de temes que ha triat per allò tan simple i tan important de ser cançons que li agraden i li transmeten, cantarà en català, anglès i fins i tot francès i s'acompanyarà a la veu d'una altra sitgetana, Lucia Duran i de tres joves músics i també sitgetans, Rudi Rushton i Juzz Ubach al piano i Àlex Paco a la guitarra.

Des del passat cap de setmana, les dues parelles de gegants de la Vila i el Drac ja estan al vestíbul de l'Ajuntament. I no s'hi mouran fins Festa Major. Hi han arribat abans d'hora arran d'un seguit de circumstàncies coincidents. Per un costat, la necessitat d'arranjar unes filtracions d'aigua a l'espai festes, que amenaçaven la integritat de les figures. D'aquí que, en un primer moment, es traslladessin a l'edifici del mercat vell, d'on han hagut de tornar a marxar perquè aquesta setmana han començat les obres a l'equipament, per adaptar-lo a normativa. La regidora de tradicions i festes, Eva Martín, reconeix que tot plegat no és el millor que els pot passar a les peces patrimonials, però la intenció és que el més aviat possible puguin retornar al seu lloc d'origen. Un cop ho facin, aleshores caldrà contemplar la instal·lació d'un sistema de climatització que ajudi a mantenir una temperatura mínimament estable a l'espai festes.

I la família viu un doble dol. Per un costat, la mort de la filla, Julieta Koen Arnaldo de 23 anys, arran de l'atropellament que li costà la vida fa dues setmanes, i, per l'altre, el fet que ni el conductor del vehicle pressumpte autor de la topada, ni cap representant institucional s'hagi posat en contacte amb ells per mostrar-los el més mínim suport. Ahir, Pablo Koen i Andrea Arnaldo varen el rebre l'escalf dels veïns de Vallpineda i d'altres urbanitzacions properes durant l'acte que aplegà desenes de persones que tallaren la carretera de Ribes a l'alçada del pas de vianants on es va produir l'accident. I la reivindicació és simple, i exigeix a qui li correspongui la responsabilitat sobre aquesta via la solució a un pas de vianants clarament insegur per veïns i automobilistes/motoristes. En finalitzar la concentraciò -que reclamà la presència de l'alcaldessa i el regidor de mobilitat- les paraules de Cristina Porcel, amiga de la familia, i Pablo Koen i Andrea Arnaldo, pares de la Julieta, varen ser prou explícites.