El debat més important és el relacionat amb la dimensió que ha pres la festa, l'actitud de part del públic i la necessitat de començar a plantejar de debò si cal posar en marxa una campanya de pedagogia. El que han viscut les colles de foc, i el que va passar al pont dels ocells són els dos exemples més evidents de la necessitat d'un compromís col·lectiu per aconseguir que la festa es visqui i es celebri, però no es pateixi més del compte.

Les Barraques han estat un èxit indiscutible, però la seva organització es mou en els límits de l'esforç. D'aquí que el president de Barraques, Josep Maria Tubau, digui en veu alta que, tot i el suport d'Ajuntament i Policia Local en la gestió dels requisits indispensables per a fer-les possibles, el model ha pres una dimensió que demana un debat seré sobre els plantejaments de futur. El pressupost de Barraques supera els 200.000€ i l'entitat assumeix la majoria de despeses, i assumeix, també, que l'esdeveniment és deficitari abans de començar. Agraeixen la subvenció de la Generalitat, lamenten que, tot i tramitar-la, la Diputació no aporti ni un euro al festival -a diferència del Tingladu de Vilanova- i consideren que si l'Ajuntament creu en el model Barraques, hauria d'aportar qualcom més que els 28000€ de subvenció actuals. Amb en Tubau fem balanç.

Amb la necessitat d'iniciar un projecte en solitari, més enllà de l'èxit mundial assolit amb el grup dels seus germans, Aaron Vivancos aterra al festival Sitges Dona amb 'woman', un espectacle de dansa dividit en 7 actes que descriuen diferents episodis vinculats al paper social, històric i la vida de les dones al llarg de la història. Vivancos, que també és l'impulsor d'un talent center lamenta que es tingui tant poc incorporada la cultura de l'esforç en la nostra societat.