I l'acció de l'home va des de la construcció d'embassaments, ports esportius, espigons, o les intervencions en la llera de rieres, -que han impossibilitat l'arribada de sediments al litoral, i que aquests sediments puguin traslladar-se sense obstacles per la pròpia dinàmica marina- fins a la urbanització de la costa o la construcció de passejos marítims -que han impossibilitat que les platges tinguin espai per a mantenir la seva dinàmica de manera natural- tot passant per la progressiva destrucció de les fràgils praderes de posidònia, que són bàsiques per a la vida marina i també exerceixen de barrera cohesionadora dels bancs de sorra. Tot això s'ha anat fent amb els anys, i la reversió de les seves conseqüències, agreujades per els efectes d'un escenari de canvi climàtic, no és ni serà tasca fàcil. El Grup d'Estudis Sitgetans va acollir ahir una xerrada amb tres experts: Daniel González Marco, del centre de recerca del laboratori d'enginyeria marítima de la UPC, Pere Andreu Ubach, doctor en enginyeria de la UPC, i Àlex Noheda, biòleg marí i regidor de medi ambient de l'Ajuntament de Cubelles. Jesus Coines, de biodiversitat Sitges, moderà el debat que us oferim integrament. Per cert, des del punt de vista tècnic Sitges és un exemple de tot allò que s'ha fet i no s'hagués hagut de fer per a mantenir les platges.

La sitgetana Loreto Almirall Malivern va rebre la 52a Ploma d'Or que concedeix l'Ajuntament de Sitges en el marc de la Nit de Premis Sitges que es va celebrar a l'Escorxador. Amb una trajectòria destacable en el món de l'educació i en defensa de la literatura infantil la premiada va agraïr emocionada el guardó llegint un conte. Abans altres sitgetans van rebre reconeixement per la seva tasca en favor de la cultura, del català i de Sitges. És el cas d'Emilio Huete que va rebre el 50è Premi Trinitat Catasús que atorga el col·lectiu de periodistes i comunicadors locals, per la seva lluita i defensa en favor de la natació formativa i competitiva. Huete va agraïr el premi alhora que va lamentar la pèrdua del Club Natació Sitges i va posar de manifest la necessitat d'una piscina competitiva per als nedadors locals. Altres premiats van ser l'establiment La Gralla, que va rebre el 2n Premi Lola Anglada de mans de Plataforma per la Llengua per la seva implicació i el seu activisme amb la llengua catalana i les tradicions locals. Genís Hernández va rebre el 7è Premi Jànio Marti d'Arts Escèniques que atorga El Retiro, Lambert Gràcia "Gari" va recollir el 16è Premi Josep Maria Jornet de Fotografia concedit pel Grup d'Estudis Sitgetans. Enric Julián va rebre el 6è Premi Pepito Zamora que atorga Colors Sitges Link per la seva valentia i tasca dins el col·lectiu LGTB+, Raquel Casas va rebre el guardó per haver guanyat el Sisè Concurs Literari de Relat Curt Antoni Sella que concedeix Museus de Sitges i els joves sitgetans Pol Ollé i Martí Carbonell van rebre el 44è Premi Josep Carbonell i Gener pels seus treballs en categoria batxillerat i universitari respectivament. La nit també va concedir els premis que organitza la regidoria de cultura, el 34è Concurs Pintura Sanvisens a Melchor Balsera i el 29è Concurs d'Escultura Pere Jou a Agustín Serisuelo. L'acte que va conduir la travesti catalana Alex Marteen va començar amb el parlament del regidor de cultura Albert Oliver-Rodés i el va cloure l'alcaldessa Aurora Carbonell que va posar en valor el talent local.

Fins al proper 22 de març, la sala vaixells del Palau Maricel i a la planta baixa del museu Maricel acullen l'exposició 'Artur Carbonell. Més enllà de la màscara', que vol presentar l'obra polifacètica del qui, probablement, sigui l'artista sitgetà més popular, gràcies al seu disseny de vestuari pels gegants vells de Sitges. La mostra, però, va molt més enllà i a la sala vaixells s'exposa l'evolució pictòrica de Carbonell, mentre que a la planta baixa de Maricel -presidida pels gegants nous- s'hi aplega tot allò que fa referència a la seva activitat com a director, escenògraf i figurinista teatral, amb especial atenció als impactes que suposaren l'estrena d'Orfeu, de Jean Cocteau, o de 'Doña Rosita la soltera' de Lorca -la primera de l'estat en ple franquisme- a més dels recordadissims espectacles setembrins que, anualment, portaven al Prado la passió d'Artur Carbonell per la revista i el cuplet protagonitzat per actors amateurs convertits en veritables artistes. Mariona Seguranyes, comissària de l'exposició al costat d'Ignasi Domènech, ens explica alguns dels aspectes fonamentals que s'han volgut destacar de la personalitat artística i vital d'Artur Carbonell.