En els gairebé 20 anys d'existència de la comissaria dels mossos d'esquadra a Sitges mai s'havien produït uns fets com els de la matinada de Sant Bartomeu. Així de clar ha estat l'inspector Antoni Fernandez Santervas, cap de l'àrea bàsica policial del Garraf. I els aldarulls viscuts tenen també una definició específica: la violència recreativa, que no és altra que aquella que s'exerceix pel mer gaudi de qui la provoca, amb l'objectiu de vantar-se'n públicament, sobretot a través de la exposició per xarxes socials a cara descoberta. L'inspector ha defensat la dimensió del dispositiu policial, tenint en compte les molt bones dades estadístiques de delinqüència a Sitges, i també el criteri d'actuació dels cossos de seguretat pel que fa a la priorització d'objectius. Es tractava d'aturar els aldarulls i de garantir que ningú no prengués mal. A partir d'aquí els mossos han obert una investigació pel delicte de desordre públic, que pot comportar penes de 6 mesos a 3 anys de presó per als responsables dels mateixos que siguin identificats. Aquest procediment està en la seva fase inicial de recollida de testimonis i documentació gràfica que permetin, si s'escau, obrir un procediment judicial. L'inspector Fernández ha assenyalat que la majoria de les prop de 300 persones que protagonitzaren d'alguna manera o altra els aldarulls son joves -no necessàriament menors- i que alguns dels testimonis que han aportat documentació a mossos han reconegut a sitgetans, però hores d'ara tampoc es pot assegurar de manera oficial amb la investigació oberta. L'inspector ha recomenat que si algú ha estat implicat en els aldarulls, que no tingui por i declari a la comissaria dels mossos, perquè pot atenuar les conseqüències del seu delicte, ha assegurat que s'dentificarà al màxim de persones possible, que els delictes no quedaran impunes i que els fets del diumenge probablement signifiquin un punt d'inflexió de cara al plantejament de futurs dispositius de seguretat.