L'inici d'aquesta història és prou conegut. El passat 24 de març el programa 'Sense ficció' de 3cat va emetre un reportatge d'investigació a l'entorn dels abusos sexuals que va cometre el pare escolapi Josep Blay a Alella i a Sitges, incorporant-hi el testimoni de Josep Cardeñoso que, per primer cop, exposà el seu cas. Un dels fragments del mateix reportatge, signat pel periodista Guillem Sánchez, presenta l'escena d'una trucada telefònica -amb la veu distorsionada i sense identificar-ne el receptor- vers algú definit pel periodista com el responsable de l'escola durant els anys que Blay fou a Sitges (1967-1970). La veu que s'escolta, i que respon de forma displicent, és, reconegut per ell mateix, la d'Ignasi Muntaner. Muntaner, en conversa amb Ràdio Maricel, confirma que entre el 1967 i el 1970 va residir a Mèxic i a Calella, i va arribar a l'escola Pia a l'inici del curs 1970-71. El responsable del col·legi durant els anys de Blay a Sitges fou Josep M. Domingo, que morí pocs anys després. Muntaner -que no ha vist el reportatge però li ha arribat el ressò de totes les entrevistes i converses- afirma que mai no en va saber res del que havia passat, lamenta el cas de Cardeñoso, a qui li té apreci i mai no han deixat de saludar-se, li sap greu haver estat protagonista d'una campanya de recollida de signatures per retirar-li el títol de fill adoptiu, i creu que l'Escola Pia no ha donat la deguda atenció a aquestes denuncies un cop conegudes. Us afegim a la conversa l'escrit que el mateix Muntaner signa en resposta a la campanya.

Amb l'especialista en arbres Edu Arnal conversem entorn la proposta de futur per a l'Hort de Can Falç recentment presentada al públic i que preveu convertir aquest espai en un refugi climàtic amb la plantació de 30 nous arbres i la recuperació dels històrics jardins romàntics com una zona d'horts de plantes aromàtiques. A banda comentem la recent actuació al passeig marítim de Vila-Seca que ha retirat l'asfalt per donar pas a la platja i el possible trasllat d'aquesta transformació al passeig de Sitges. Acabem parlant dels plataners i d'al·lèrgies.

Les treballadores de les llars d'infants sitgetanes, al costat de les seves companyes a tota la comarca, s'han afegit avui a la primera vaga de caràcter estatal del col·lectiu d'educadores d'entre 0 i 3 anys, per a reivindicar, entre altres aspectes, una rebaixa de les ràtios, un reconeixement social i econòmic que les allunyi dels contractes precaritzats, i tenir més personal i recursos per atendre alumnes amb necessitats. Amb Miriam Roig, educadora de la llar d'infants la Moixiganga, contextualitzem el significat de la vaga d'avui, que tindrà continuïtat amb d'altres convocatòries. Abans, però, us comentem els comunicats de Junts per Sitges i el govern municipal a l'entorn de l'aturada del procés de licitació de les llars d'infants sitgetanes. Junts considera que s'han evidenciat errors substancials en el plantejament econòmic del projecte i el govern defensa que el procés s'ha suspès temporalment per a revisar i aclarir aspectes puntuals d'acord amb les consultes fetes a empreses i treballadores.

Del 31 de juliol al 12 d'agost els Jardins de Terramar tornaran a acollir una nova edició del Festival Terramar Caixabank, la novena i la darrera abans que l'Ajuntament no torni a licitar el projecte del Festival que difícilment podrà continuar en aquesta ubicació dels Jardins de Terramar degut a que el terreny on s'hi ubica l'escenari ha rebut el vist i plau per desenvolupar un projecte hoteler. Mentre no hi ha notícies al respecte el que és segur és que aquest estiu 12 artistes nacionals i internacionals i la meitat catalans actuaran a Sitges. Començant per Sílvia Pérez Cruz i acabant amb la banda tribut God Save The Queen per l'escenari del Terramar passaran Sergio Dalma, Joan Dausà, Ara Malikian, Rosana, Els Amics de les Arts i Ginestà, Rosario Flores i Sopa de Cabra a banda del show This is Michael i de Quim Masferrer amb "Bona Gent". N'hem parlat amb el codirector del Festival, Joan Ramon Rodríguez.

Es tracta d'un projecte psicoeducatiu que poc a poc es va implantant a escoles i centres del territori català i que fomenta la biodiversitat i el cultiu i consum dels productes de proximitat. A Sitges l'Escola Pia en va ser pionera l'any 2021 i ara s'hi ha afegit l'Institut Joan Ramon Benaprès, en només cinc cursos cent escoles catalanes ja formen part d'aquest projecte. En tots els casos treballen educació alimentària a partir de productes locals en perill d'extinció, a Sitges és l'escarola perruqueta, una varietat autòctona amb la que els alumnes aprenen a cuinar un plat tradicional del territori, el xató. En parlem amb Anna Raventòs, psicopedagoga i la directora i creadora d'Slow Educa.

L'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, ha arribat aquest matí als jutjats de Vilanova i la Geltrú acompanyada d'una vintena de companys d'ERC Sitges i familiars que li mostraven suport en el cas de la parada del mercat atorgada al seu fill pel qual ha estat denunciada per presumpta prevaricació. Després de mitja hora declarant a la sala número 3 dels jutjats davant la jutgessa i sense presència de fiscalia l'alcaldessa ha explicat que ha contestat amb claredat les preguntes entorn l'atorgament de la parada del mercat número 16 a l'empresa participada pel seu fill on defensa que es va seguir el procediment que marca el reglament tal com s'hauria fet en altres casos. Carbonell considera que la denuncia incorre en falsedats i que sempre ha actuat seguint la legalitat, l'alcaldessa considera que podria tractar-se d'una persecució política i vincula aquest cas amb el cas del Tercer Sector pel fet que en ambdós casos es tracta de denúncies anònimes posades a la Udef que fa gairebé tres anys la va emmanillar pel cas de la Taula del Tercer Sector.

Amb un Marbella minimament preparat, amb dues rodes motrius i el voluntariós motor de 903cm3 tant conegut pels mecànics, Paquito Gorjón i el seu fill Jordi han tornat a participar a la Panda Raid, una prova de resistència on els Fiat Panda -alguns d'ells gairebé reconvertits en vehicles totalment diferents- competeixen durant una setmana per terres marroquines i, en molts casos, travessen enormes superfícies de fang i sorra que posen a prova la tracció dels vehicles i la perícia dels conductors. Amb ells dos n'hem fet balanç.