09/06/2025

Les cooperatives escolars difonen la cultura emprenedora entre l’alumnat de cinquè

Un any més, alumnes de cinquè de primària de les escoles de Sitges han aprés com funciona el procés de creació d'una cooperativa orientada a vendre els seus productes. Unes vendes que, després d'un procés de disseny i producció, van poder fer el dijous 5 a l'Hort de Can Falç. Avui han passat per la Ràdio sis cooperatives de quatre escoles: la Sara i la Martina de l'Agnès de Sitges, amb Cultivem Somriures i CACCI; el Pep, el Manel i la Berta del Maria Ossó amb Creavity Ossó; l'Emely i l'Inacio de l'Esteve Barrachina amb OB Coop i FAI; i la Clàudia del Miquel Utrillo amb Territori Animal.
09/06/2025

Tot a punt per al torneig solidari dels veterans del Bàsquet Sitges, enguany a benefici de la Fundació Xana i amb més equips que mai. En parlem amb Anton Llop i Ferran Vilanova

Amb Anton Llop i Ferran Vilanova, membres dels Veterans del Bàsquet Sitges, parlem de l'edició d'enguany del torneig de bàsquet de veterans, que es farà dissabte dia 14 a Pins Vens. Enguany, en aquesta tercera edició, tot el que es recapti anirà destinat a la Fundació Xana i destaca la presència d'equips com el València Bàsquet.
09/06/2025

Una placa recordarà els milicians sitgetans que moriren l’octubre de 1936 a la serra d’Alcubierre

El proper dissabte 14 de juny al migdia tindrà lloc al port d'Alcubierre -en els límits de les províncies de Saragossa i Osca- l'acte de descobriment d'una placa commemorativa dedicada als set milicians sitgetans que moriren a la casella de Camineros, víctimes d'una emboscada de les tropes franquistes el mes d'octubre de 1936. La cerimònia, organitzada per l'Associació de recuperació de la memòria històrica d'Aragó, en el marc de les commemoracions del 'Dia de Orwell de Aragón', comptarà amb la presència del president del Grup d'Estudis Sitgetans, Jordi Milà, i del regidor de cultura, Albert Oliver-Rodés, entre d'altres familiars dels milicians, els cossos dels quals romanen desapareguts. En el seu llibre 'Memòries d'un poble silenciós', Jordi Milà ja es referí a aquests milicians sitgetans i a la necessitat de restituir-ne la memòria històrica. Amb ell hem parlat sobre qui van ser, com varen arribar a la serra d'Alcubierre, i com fou l'episodi en el qual trobaren la mort.
07/06/2025

En la mort d’Agustí Albors, un record del nostre arxiu sonor

Als 81 anys ha mort Agustí Albors. L'artista meticulós, allunyat dels artificis, l'autor de la remodelació de la capçalera de l'Eco i de tantes portades, cartells i imatges gràfiques de la nostra Festa Major, entre moltes d'altres expressions plàstiques que aconseguiren crear una personalissima visió artística, que avui reconeixen tots els sitgetans. Del nostre arxiu sonor recuperem una conversa, que amb motiu d'una exposició antològica l'any 2008, varem mantenir als estudis de la ràdio.
07/06/2025

Primera visita oficial de Salvador Illa a Sitges, i dia històric a la Fundació Ave Maria

I dos titulars d'entrada. Primer: La Generalitat treballarà amb l'Ajuntament per garantir que els habitatges de La Caixa a Sitges es mantinguin en l'àmbit públic. I segon, sobre el Club de Mar: les sentències s'han de complir i ara es tracta de guanyar espais per el conjunt de la ciutadania. En la primera visita oficial del president de la Generalitat a Sitges, Salvador Illa ha signat al llibre d'honor de l'Ajuntament, ha mantingut una breu reunió de treball amb l'alcaldessa, ha visitat fugaçment la comissaria dels Mossos d'Esquadra i ha acabat, amb una mica més de tranquil·litat, visitant les instal·lacions de la Fundació Ave Maria per inaugurar el nou espai 'tallers', dedicat a la inclusió i al desenvolupament personal de les persones amb discapacitat. La visita ha estat històrica perquè és el primer cop en els 38 anys de la Fundació Ave Maria que la visita un president de la Generalitat.
06/06/2025

El Festival Terramar celebra vuitena edició, l’any vinent en farà la novena però més enllà el futur a Sitges és incert

L'edició del 2025 presenta un cartell divers i eclèctic com be sent costum en el Festival Terramar Caixabank, ho fa amb el convenciment que hi ha opcions per a tots els públics i amb el desgast que representa acumular vuit edicions sense cap subvenció ni ajuda més enllà dels patrocinis i davant una competència ferotge de festivals arreu del país. L'any vinent serà la darrera edició abans del venciment del concurs per al que van haver de licitar i van guanyar, a partir d'aquí caldrà esperar si s'obre novament concurs públic al que optar, caldrà que el guanyi l'actual promotora organitzadora Terra&Music i a banda, caldrà saber si l'espai on actualment s'hi ubica l'escenari del Festival podrà seguir-lo acollint perquè pertany a un privat que ja ha manifestat la seva intenció de destinar aquest espai a us hoteler. El futur del certamen més enllà del 2026 per tant és incert, la promotora defensa amb fermesa el model que va inventar i crear i aposta per ell però no dependrà només d'ells que el Festival Terramar Caixabank tingui continuitat d'aquí dos anys. N'hem parlat amb el co-director del Festival, Joan Ramon Rodríguez.
06/06/2025

El català més present que mai a la Sitges Pride

L'ONG Plataforma per la llengua és la responsable, en bona part, de la cada vegada més present presència del català en la festa de l'orgull, l'any passat ja va incidir en que la web de la Sitges Pride oferís la versió catalana i aquest any el català ha arribat fins al pregó. A banda Plataforma per la llengua participa en la festivitat amb una de les propostes artístiques de mà d'Àlex Marteen, una drag catalana reconeguda que actuarà a l'escenari de la Pride ubicat al Passeig de la Ribera divendres a les deu de la nit. N'hem parlat amb Eduard Carrillo, de Plataforma per la llengua a Sitges.
06/06/2025

Es presenta el projecte per a recuperar el forn de calç de Mas Maiol

Avui a la tarda al Miramar es presentarà el projecte de recuperació del forn de calç de Mas Maiol, impulsat per l'associació de pedra seca del Garraf. Els forns de calç -com les barraques de pedra seca- eren unes estructures molt comunes a la Catalunya rural, i d'ells en sortia la calç que podia servir com a preventiu per a les plagues dels conreus, o per a encalar les façanes de les cases. N'hem parlat amb Xavier Valls, de l'associació de pedra seca del Garraf.