El 2001 fou un any intens per a la comissió de Festa Major que dirigia Joan Marsal. A partir d'una idea que Isidre Panyella reconeixia que Joan Marsal 'tenia ficada al cap' el 26 d'agost, acabat Sant Bartomeu, el pirotècnic sitgetà proposà un espectacle únic que no havia fet mai enlloc: la palmerada. 240 palmeres disparades en tres grups de 80, que ocuparen tota la llargada del passeig i que formaren una postal tan memorable com difícil d'abastar per la vista i les càmeres fotogràfiques. Del nostre arxiu sonor recordem l'entrevista que manteniem amb Isidre Panyella el 20 d'agost del 2001, dies abans d'un esdeveniment que fou molt aplaudit i que no s'ha repetit mai. Santa Tecla, en canvi, deixà un molt mal regust de boca. Un ruixat inoportú un cop sortida la processó, però amb el tabernacle del Sant encara dins de la Parròquia, provocà un munt de malentesos entre comissió i Ajuntament, que acabà amb la part inicial de la cercavila pels carrers, i la part final amb el Sant fent un petit recorregut pels voltants de la Parròquia, el que provocà crits i soroll al pas de les autoritats de tornada al temple. Trist i dolgut, Joan Marsal explicava l'endemà que els polítics havien de dedicar-se a la política i deixar fer a la comissió. Quedaven anys perquè arribés el protocol de Festa Major.

A la tercera ha anat la vençuda. El primer cop que li proposaren era president de la comissió de Reis i no podia compatibilitzar càrrecs. El segon cop coincidí amb la mort de la seva mare. I el tercer cop arriba, així ho confessa ell mateix, en un moment de pau interior que ha fet net de maldecaps del passat. La mare ja no hi és, en Pere està delicat de salut, però Sant Bartomeu donarà un cop de mà en allò que faci falta. En Joan Roca es mostra immensament agraït, confessa que el garatge de Can Baron fou la primera opció per a col·locar el Sant, però es descartà aviat, i anirà a la processó amb vestit de lli i barret confeccionat per Cristina López. Conversem amb el pendonista, a qui acompanyaran a dreta i esquerra, Jordi Baron i Cisco Arbonés.