A partir de diferents articles publicats a diaris de tirada nacional amb Roman Pérez del centre de reeducació David, parlem de la pressió social, emmarcada en un món cada vegada més centrat en les aparences, per ser pares i mares perfectes. Una perfecció que no respon a una necessitat dels fills i que ve imposada moltes vegades per les xarxes socials i per una voluntat de semblar més que no pas de ser. I d’aquí a la necessitat d’establir certa autoritat i límits i de que siguin els pares i mares els que triïn entre d’altres, que no cal ser perfectes.
Escoltar, que no sentir, és fonamental a la vida. I per escoltar cal temps. I per escoltar bé, dedicació per atendre als altres. Des del centre de reeducació David, Roman Pérez té la sensació que la inèrcia de la societat actual està portant més a parlar que no pas a escoltar. I necessitem, entre altres coses, ser ben escoltats per trobar sentit a la nostra vida.
Un estudi, liderat pel doctor Victor Serrano Gimeno, investigador del grup de recerca en salut mental de l’hospital de Sant Pau, constata l’augment en un 50% de conductes suïcides entre els joves arran de la pandèmia. Una dada sense precedents que ha posat en alerta les autoritats sanitàries. Amb en Roman Pérez, des del centre de reeducació David, conversem avui sobre com trobar el sentit de la vida, un concepte que pot semblar molt trascendent però que és fonamental en totes les etapes de la nostra existència.
El titular és prou eloqüent: ‘Més de 20000 menors medicats a Catalunya per transtorns mentals’. La Vanguardia d’avui divendres aborda unes dades preocupants sobre l’ús de la medicació en nens i joves i, a la vegada, exposa un seguit de reflexions de professionals sobre la realitat que amaguen aquestes dades, i que té molt a veure amb l’aprenentatge de la resiliència davant de situacions difícils, o de la gestió de la frustració quan no s’aconsegueixen determinades expectatives, que avui les xarxes socials posen a l’abast de tothom. Com sempre, n’hem parlat amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David.
A partir de l’entrevista que la contraportada de La Vanguardia del passat dijous dedica al neuropsicòleg Álvaro Bilbao, conversem amb Roman Pérez, psicòleg clínic del centre de reeducació David, sobre un seguit de conceptes vinculats al creixement dels nens i nenes, i que porten molt sovint a una reflexió potent: estimar massa no és sinònim d’estimar millor.
No donar determinades instruccions o feines, o treballs, o deures, per evitar que el nen o nena s’incomodi, s’enfadi o crei situacions de conflicte. Amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David, conversem avui sobre la temptació de rebaixar el nivell de demandes als fills, o als alumnes de classe, per mor de no entrar en situacions de conflicte.
Amb en Roman Pérez, psicòleg clínic del centre de reeducació David, parlem de les hores de no fer res, que no són de no fer res perquè les necessitem pel lleure personal, per pensar i per trobar-nos a nosaltres mateixos. I això des de petits. Necessitem els espais buits a la vida i els pares han de propiciar-los.
Què és l’autoritat i com es pot exercir? En Roman Pérez, una vegada més, ens deixa unes quantes reflexions a l’entorn del necessari exercici de l’autoritat per part dels pares, sense tenir por a que els fills pateixin un trauma. La primera feina pels pares és la de mantenir la coherència entre allò que creuen que haurien de fer i l’acció de fer-ho.
Si no en voleu dir prohibir, digueu-li necessitat de marcar límits i vetllar perquè no es travessin. I tot plegat amb la convicció del ‘tot no es pot tenir’. Ni ho poden tenir els pares, ni ho poden tenir els fills. Amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David, conversem avui sobre les prohibicions i com aplicar-les.
En els darrers dies han proliferat les notícies relacionades amb la possibilitat o necessitat de limitar o directament prohibir l’ús dels telèfons mòbils als centres escolars o als menors de 16 anys. Roman Pérez, psicòleg clínic psicoanalista del centre de reeducació David, ens deixa un seguit de reflexions que poden servir a les famílies sobre com gestionar millor l’ús d’un dispositiu que pot generar una dependència preocupant.
Amb un concepte anglosaxó, el ‘phubbing’ (contracció de ‘phone’ i ‘snubbing’ -menysteniment-) defineix aquelles situacions en les quals les pantalles interfereixen obertament en la comunicació entre persones. Segons l’informe anual de la plataforma de control parental Qustodio, el 52% dels pares espanyols confessa que les pantalles redueixen el temps de convivència familiar, el 34% afirma que creen conflictes més d’un cop a la setmana, i el 16% admet que generen problemes diaris a la llar.
És notícia d’aquests dies que el ministeri d’educació de Suècia farà marxa enrere en l’estratègia d’aprenentatge exclusivament digital a les escoles, i tornarà a incorporar els llibres de text perquè es considera que el paper fomenta una adquisició dels coneixements des del deteniment i la reflexió. El present i el futur sembla portar un equilibri complementari entre paper i pantalles, però, compte, hi ha una edat per a cada cosa, i una edat per les dues a l’hora… En parlem, com sempre, amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David.