Amb Roman Pérez, psicòleg clínic-psicoanalista del centre de reeducació David, tanquem temporada posant sobre la taula la recomanació que l’agenda de salut pública de Suecia ha fet als pares per a que no utilitzin el mòbil mentre estan amb els seus fills, un consell que en Roman ja ens havia apuntat fa moltes setmanes enrere, i que es fa seu. El mòbil interfereix el vincle amb els fills. I el vincle és absolutament prioritari.
No hi doneu més voltes. Les pantalles a taula no han de convertir-se en cap incentiu a l’hora de dinar o sopar. Les pantalles són un element distorsionador del que és, en molts casos, un dels pocs moments del dia en el qual es poden trobar junts pares i fills. Per tant, la instrucció que ens deixa en Roman Pérez, des del centre de reeducació David, és simple de complir i els pares no n’estan exclosos perquè també va per ells, i apel·la a la seva responsabilitat. A taula, doncs, ni una pantalla. I a l’hora de jugar i de plantejar el temps de lleure, les pantalles han de tenir hores convingudes.
Amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David, conversem avui sobre l’important paper que tenen les llars d’infants en el desenvolupament de valors fonamentals en la nostra vida d’adults, com la socialització i els hàbits quotidians. Tot plegat en un entorn blindat de mòbils i pantalles on l’emocionalitat hi juga un paper fonamental.
Els dibuixos que fem de petits son el testimoni d’una part fonamental de la nostra vida, i tenen un paper clau en el desenvolupament de les nostres capacitats d’expressió. Amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David, conversem avui sobre l’enorme importància que té el desenvolupament de la fantasia i de la creativitat quan som infants, de la qual els dibuixos en son la millor mostra. Una creativitat que no poden substituir les pantalles. Guardeu-los sempre.
Fantasiejar, dibuixar, representar mentalment mons diversos son formes d’evadir-se de la realitat, de crear un entorn personal i intransferible, i de fomentar la creativitat fora de les pantalles. Avui amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David, conversem sobre la importància de poder tenir i propiciar aquests moments durant la infantesa, perquè son fonamentals per al creixement.
Reflexió inicial. Per a parlar de la guerra no cal ensenyar imatges de la guerra, ni tampoc cal explicar motivacions ni raons del conflicte. Per tant, la instrucció principal és evitar la exposició a imatges que poden generar temors innecessàries. Sobre com parlar de la guerra als nens tracta el nostre temps de família d’avui, amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David.
Temps lliure entès com a una estona en la qual el nen o la nena desenvolupa la seva pròpia iniciativa, des de la llibertat individual. Temps que no respon a cap compromís, ni que sigui el de qualsevol activitat programada. El temps en el qual es construeix la nostra visió personal del món, la visió simbòlica i absolutament necessària. El temps que pot acabar, per exemple, amb la invenció d’un joc per a passar l’estona, o un dibuix ben bonic fet en un tros de paper, o fins i tot, el temps en el qual sembla que no passi res, quan passen coses. Avui, amb en Roman Pérez, des del centre de reeducació David, conversem sobre la necessitat de temps lliure, que no necessariament cal identificar amb temps de lleure.
Poques vegades en Roman Pérez s’expressa amb aquesta eloqüència, però jugar no és qualsevol cosa. Aprenem a jugar i a gaudir jugant, tant en solitari com en companyia. I el jugar és fonamental pel nostre creixement. Obrim l’espai del temps de família a la importància del joc a la nostra vida, des de ben petits en endavant. Com sempre des del centre de reeducació David.
El nostre psicòleg clínic de capçalera prefereix parlar de regulació abans que de prohibició, però creu absolutament necessari que es limiti l’accés dels menors de setze anys a les xarxes socials, per una raó molt simple: les xarxes poden generar tal grau de dependència i addicció que no és possible compensar-la únicament amb una bona pedagogia d’ús.
I el fet de jugar, sigui en solitari o en companyia, pot ser tant important per a l’aprenentatge com ho és llegir. I si es tracta de jugar, val la pena oblidar les pantalles i propiciar tots els aprenentatges que es generen a partir de la iniciativa particular del nen a l’hora d’escollir com i amb quin joc vol passar l’estona. En parlem amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David, no sense abans aturar-nos en la necessitat de protegir la canalla de tantes imatges impactants que ens han envoltat arran de l’accident de l’AVE a Adamuz.
Escriure a mà i parlar cara a cara són fonamentals per a la construcció de la nostra personalitat. Ara que els Reis d’Orient potser han deixat més d’un dispositiu digital sota l’arbre, en Roman Pérez, des del centre de reeducació David incideix, un cop més, en la necessitat de no sobreestimular el cervell amb inputs de tota mena, perquè aquesta sobreestimulació pot tenir conseqüències en el futur.
En la salut emocional dels infants hi juguen un paper fonamental els pares, els educadors i els propis infants. És un triangle que es complementa, però en el qual cadascú ha d’establir una relació de confiança amb l’altre. Amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David, abordem aquesta relació compartida on opera molt la responsabilitat de cadascú.
I sobreprotegir vol dir, entre altres coses, no permetre que el nen o la nena faci coses que seria perfectament capaç de fer, i que no fa perquè els pares no porten bé la gestió de les seves preocupacions pel motiu que sigui. Des del centre de reeducació David, avui amb Roman Pérez conversem sobre el benestar emocional dels més petits de casa. Primer consell: no cal que els nens sapiguen tot allò que preocupa al seu voltant, perquè no ho sabran interpretar i l’únic que interpretaran és la imatge de preocupació dels adults.
Per a molts adolescents, el Chat GPT s’ha convertit, a més d’una eina per a adquirir coneixements o realitzar treballs, en una mena de conseller emocional disponible a tota hora i en tot moment. Amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David, conversem a l’entorn d’aquest costum i les reflexions que deixa el seu ús.