Amb l’especialista en arbres Edu Arnal conversem entorn la proposta de futur per a l’Hort de Can Falç recentment presentada al públic i que preveu convertir aquest espai en un refugi climàtic amb la plantació de 30 nous arbres i la recuperació dels històrics jardins romàntics com una zona d’horts de plantes aromàtiques. A banda comentem la recent actuació al passeig marítim de Vila-Seca que ha retirat l’asfalt per donar pas a la platja i el possible trasllat d’aquesta transformació al passeig de Sitges. Acabem parlant dels plataners i d’al·lèrgies.
El Parc de Can Robert ja compta amb 65 arbres nous, lledoners i mèlies, avui en parlem amb l’expert en arbres Edu Arnal de la tipologia dels arbres plantats i de si el carrer on han estat plantat és el més idoni per a l’espècie triada. La plantada forma part d’una actuació de la regidoria d’Acció Climàtica duta a terme durant el mes de març i que es completarà amb un total de 109 arbres nous en diferents punts de la vila. També durant aquesta setmana ha començat el tractament fitosanitari contra el morrut roig a les palmeres del municipi, un recurs que, segons Edu Arnal, difícilment evitarà que les palmeres acabin morint.
Amb Edu Arnal, especialista en arbres, analitzem el perquè de la caiguda d’una palmera aquest matí a la Fragata. Les fortes ratxes de vent és l’explicació primera, i la fàcil, però no és només això, de fet el vent no n’és l’únic causant d’aquest desenllaç sinó que té a veure amb una peculiaritat d’aquestes palmeres que tendeixen a estrènyer i endurir part del tronc en períodes de sequera com els viscuts els darrers anys fet que els treu després flexibilitat.
No és una espècie autòctona. Creix ràpid i es fa gran, tant gran que si no es podés acabaria agafant unes dimensions semblants al ficus de la carretera de les costes o el del passeig de la Ribera davant del monument al Greco. Amb Edu Arnal hem parlat d’aquest ficus -situat a la cantonada entre els carrers Isabel Julià i Mas i Fontdevila- que serveix de paraigües natural en dies com el d’avui, o d’ombrel·la també natural a ple estiu, i que estableix diàleg amb el pi de l’escola Esteve Barrachina situat a l’altre costat del carrer.
Amb l’arborista Edu Arnal parlem d’aquells arbres, arbustos i plantes que fem servir per decoració nadalenca i trobem a la natura. El vesc, el boix grèvol, el galzeran, la molsa o l’eucaliptus, alguns els trobem al Garraf o fins i tot a carrers de Sitges però sempre és recomanable fer-ne la compra a una botiga especialitzada abans que prendre’ls directament.
La poda urbana és un tema complex en el que cal tenir en compte molts factors com la seguretat ciutadana o la circulació de vehicles però també i no menys important el coneixement de que els arbres són els pulmons dels municipis i els necessitem per rebaixar els nivells de contaminació i gaudir d’una vida saludable. Coincidint amb que han començat els treballs poda a Sitges i veient alguns dels resultats conversem amb Edu Arnal, especialista en arbres, sobre les podes sistemàtiques que s’acostumen a fer als pobles i ciutats i sobre la necessitat de poder transformar-les en podes selectives.
Amb l’arborista Edu Arnal parlem de les palmeres de Sitges que ofereixen, en la seva majoria, una imatge curiosa, d’entrada ens confirma que no estan malaltes, que estan seguint el curs natural de creixement però el fet de veure-les amb aquest esplendor de fruit es deu a la gestió, no haver-les podat fa uns mesos les ha permès ara lluir d’aquesta manera i si no es fa poda en breu ja no pagarà la pena fer-la quan els fruits hagin caigut tots. D’altra banda, i pel que fa al tronc de moltes d’aquestes palmeres que presenten una estretor en l’inici hem sabut que es deu a un escocell massa petit i que això tindrà conseqüències i impedirà un correcte creixement i probablement obligarà a una retirada de les palmeres en un futur.
Té massa bosc Catalunya? en parlem amb Edu Arnal d’aquesta qüestió que és molt més complexa del que sembla. D’entrada Arnal diferencia entre bosc i massa forestal de la que en Catalunya en té dues terceres parts. Bosc implica un ecosistema complex i gestionat de manera autosuficient que no és en cap cas majoritari al país, del que sí que n’hi ha molt és de massa forestal (arbres joves molt susceptibles de ser cremats, sotabosc, etc.). Aquesta massa forestal necessita principalment de gestió, que entre d’altres hauria d’incloure, segons Arnal, en l’augment del suport al món rural. Coincidint amb que és temporada de bolets amb Edu Arnal descobrim també la importància de la terra per a que creixin bolets, d’aquí que els trobem sobretot en zones poc trepitjades.
Amb l’especialista en arbres i plantes Edu Arnal reprenem l’espai que ens reconnecta amb la natura i comencem recordant la necessitat de canviar d’hàbits en la cura de les nostres plantesara que arriba el fred i la pluja i posant de manifest el paper gairebé terapèutic i curatiu que poden tenir les plantes en nosaltres. Per acabar un apunt a la necessitat de connectar amb la terra, amb la natura i amb el món verd que ens envolta.
Amb l’arborista i expert en plantes Edu Arnal parlem avui del clavell, la flor estrella del Corpus i alhora una de les primeres flors domesticades per l’home. Alhora una planta prou soferta i perfecta per cultivar en jardineres. N’hi ha moltes varietats i en origen és una flor molt aromàtica i recordem que la olor que desprenen plantes i flors té un sentit estratègic de supervivència i pol·linització.
A Girona han implementat un nou model de jardineria que passa per incorporar jardins silvestres amb espècies autòctones i més resistents en substitució a la gespa habitual en parcs i zones urbanes, no és el cas de Sitges però ens ho plantegem amb l’especialista Edu Arnal. Seria viable aplicar aquest nou model de jardineria al municipi? quins beneficis ambientals i estètics té deixar créixer la vegetació amb llibertat? i quins inconvenients?
Amb l’especialista en arbres Edu Arnal des de Cudillero, a Astúries, conversem sobre plantes i arbres, d’entrada avisant que la pèrdua de fulles de les tipuanes i les jacarandes d’ara respon a un instint de supervivència d’aquests arbres i que en cap cas anuncia malaltia perquè acabaran florint com sempre. Coincidint amb Sant Jordi ens recomana la compra i lectura del llibre 101 flors de camp de marges i voreres de Catalunya de l’editorial Cossetània i acabem fent llistat de plantes òptimes per ornamentar els nostres balcons i finestres de cara a que llueixin per Corpus.
L’especialista en arbres Edu Arnal defensa i reivindica les moreres com a opció d’arbre urbà, tot i que en carrers amb molta circulació i cases properes pot generar certes incomoditats és una alternativa òptima per a places com per exemple ho seria davant l’ermita de Sant Sebastià. I en època d’al·lèrgies Arnal ens proposa opcions de plantes per a tenir en jardins i que aquestes no desprenguin pol·len excessiu i per tant facilitin la convivència amb els al·lèrgics.
Més enllà de convertir-se en un espai d’ombra que permeti abaixar temperatures l’especialista en arbres Edu Arnal remarca el caràcter social dels refugis climàtics, entesos com a espais que faciliten la socialització. En aquest sentit l’actuació a la plaça del Pou Vedre considera que ha fet perdre la característica natural de refugi climàtic de la plaça per convertir-la ara mateix en un espai de pas, amb tot assegura que a l’estiu aquests arbres ja hauran tret prou fulla com per donar ombra però l’actuació feta d’altra banda no permetrà una brotació alta i sana sinó més aviat caòtica i probablement més molesta. Avui seguim parlant de refugis climàtics amb Edu Arnal.
Entenent els refugis climàtics com aquells espais que miren de minimitzar els efectes de les onades de calor sobre les persones i en coherència amb l’objectiu climàtic de reduir la petjada de carboni conversem amb l’especialista en arbres, Edu Arnal, sobre com l’arbrat pot convertir-se en la solució. L’Hort de Can Falç i Can Robert són dos espais susceptibles de ser uns bons refugis climàtics però requeririen d’una intervenció gran i sobretot d’un augment considerable del percentatge d’arbres, en tot cas hi ha opcions i són múltiples, cal però triar l’espècie d’arbre adequada i pensar com es planten, perquè el com influeirà en el desenvolupament d’aquests espais.