Després d'un grapat de mesos entre documentació i reunions, el president de l'Associació de veïns de la Llevantina, Carlos Espinós, no es mossega la llengua i posa un 0 a l'Ajuntament, per no haver donat resposta ni suport a les demandes reiterades del barri, un 0 a la Policia, per no haver vingut en situacions de seguretat compromeses, i un 10 als mossos d'Esquadra, pel tracte i les mesures que han pres arran de les intrusions i els robatoris en alguns domicilis de la urbanització. Espinós ha confirmat que no deixarà d'intervenir a cada ple municipal per a reivindicar les necessitats de la Llevantina, i que, tot i manifestar-se convençut que el diàleg és la millor via per a resoldre els problemes, si cal els veïns es plantejaran tallar la carretera C-31 si no se'ls dona una solució clara. Conversem amb Espinós arran de l'extensa carta que el veïnat ha adreçat a membres del govern i regidors del consistori per a demanar solució per a les tres grans problemàtiques del barri: la circulació i els aldarulls que envolten la zona del mirador, la situació del servei de recollida d'escombraries, i la seguretat arran dels robatoris patits aquest estiu.

42 professors i més de 400 alumnes començaran un nou curs el proper dilluns a l'escola Esteve Barrachina, un dels centres de referència de Catalunya pel que fa al suport a l'alumnat amb necessitats especials. Més enllà del debat sobre la nova escola, que Arantxa Gascón continua considerant indispensable tenint en compte les xifres en les quals es mou la vila, la directora del Barrachina es mostra il·lusionada pel projecte de reforma integral d'un edifici que es va inaugurar l'octubre del 1960. Aquest estiu, responsables de la Generalitat han visitat el centre per a començar a posar en marxa la maquinària que ha de desenvolupar una obra valorada en prop de 3M€.

Prop de 450 alumnes -i els que puguin arribar amb la matrícula viva- començaran el curs a l'escola Miquel Utrillo el proper dilluns. El centre ha hagut d'habilitar espais i encaixar la realitat imposada per la decisió del departament d'ensenyament, sense perdre l'essència del projecte educatiu. El director de l'escola, Enric Canalda, assumeix el repte amb responsabilitat, mentre es referma en la necessitat d'una nova escola per a Sitges, i en la poca esperança que hi pugui haver notícies en aquest sentit, després de tots els esforços que s'han arribat a fer durant el curs passat perquè el departament prengués plena consciència de la situació.

El mes de juny l'Ajuntament va anunciar al Gremi d'Hosteleria que el servei de recollida d'escombraries no cobrirà les necessitats dels establiments que siguin grans generadors de residus i que, en conseqüència, caldrà que es basquegin a cercar una empresa que els pugui donar el servei a partir de l'1 de gener del 2026. El president del Gremi, Oskar Stober, ha expressat l'enuig del sector, i s'ha mostrat profundament crític amb l'argumentari que la municipalitat ha exposat per justificar un canvi de criteri respecte al que s'havia establert des de fa prop de 20 anys, adduïnt el creixement poblacional de Sitges. La conversa ha començat, però, fent un bon balanç dels mesos d'estiu tot i l'evidència que el turisme, ara i aquí, gasta menys del que gastava.

Cal Fregues és un establiment de tractament corporal nascut a Vilafranca i establert recentment a Sitges, que ha replicat una iniciativa que ja porta a terme a la Festa Major vilafranquina: amb el lema de "Frega Major", ofereixen petits massatges de recuperació als balladors. Grups de sis o set massatgistes van atendre després de la Sortida d'Ofici els integrans dels balls que s'acostaven al Miramar. Segons explica Joan Massanell, un dels responsables de cal Fregues, es varen tractar una cinquantena de persones per carregaments a cames, braços o cervicals. L'experiència viafranquina els ha permès saber què es trobarien, amb dos balls més carregats que la resta: Pastorets i Gitanes.

Va nèixer a Sitges, i aquí va entrar en el món casteller, però circumstàncies familiars el van portar a Terrassa, on va fundar la que seria una se les colles punteres de l'edat d'or dels castells: els Minyons de Terrassa. Josep Anton Falcato ara viu a Vilanova, però es manté fidel a la colla que va fer crèixer, i segueix l'evolució de la Jove de Sitges, com quan el 26 de juliol la va voler acompanyar en el seu primer 3de8. Falcato, un dels responsables del boom casteller, creu que la rivalitat ben portada és bona, que l'especialització de les posicions ha permés fer crèixer les construccions i la base social de les colles, i que encara hi ha camp per córrer. Dissabte, com sempre, serà a Vilafranca per Sant Fèlix, mentre confia que la Jove pugui donar un pas més en la millor temporada de la seva història.